No em deixis caure
si se m'emboira la mirada.
Porta'm a casa,
deixa que dormi sota l'arbre.
Torna'm al lloc
on la vida bategava,
i caure no feia mal.
I caure no feia mal.
I quan bufava vent de nord
m'enfilava entre les branques,
de dalt de tot
veia el llac que el fred glaçava.
I em descordava els botons,
de l'abric em feia ales,
i omplia els pulmons d'aire.
I deixava caure el cos i volava.
Almenys per uns segons volava.
I deixava caure el cos i volava.
I si no ho feia tant se val,
caure no feia mal.
Avisa l'àvia,
m'he fet sang aquí a la cama.
Entrem a casa
que t'ho netejo sota l'aigua.
Ara un petó,
d'aquells que tot ho curaven
quan caure no feia mal.
Quan caure no feia mal.
I quan bufava vent de nord
m'enfilava entre les branques,
de dalt de tot
veia el llac que el fred glaçava.
I em descordava els botons,
de l'abric em feia ales,
i omplia els pulmons d'aire.
I deixava caure el cos i volava.
Almenys per uns segons volava.
I deixava caure el cos i volava.
I si no ho feia tant se val,
caure no feia mal.
I deixava caure el cos i volava.
Almenys per uns segons volava.
I deixava caure el cos i volava.
I si no ho feia tant se val,
caure no feia mal.
I deixava caure el cos,…
I deixava caure el cos,…
Caure no feia mal,…
Joan Dausà.
Comentarios