Tant de bo, que m’esperis a Escorial,
amb una birra freda a la ma y amb ganes de caminar.
Tant de bo, que em recullis aquest matí,
i prometis que tens tot el dia per mi.
Tant de bo, que tu fossis com jo,
i veiessis la vida més dolça i menys podrida.
Tant de bo que jo fos més com tu,
i conegués la vida d’aprop,
perquè portes anys escrivint-li cançons.
Canta,
que la vida ho demana.
La veritat m’és igual el destí,
el que vull és que caminis amb mi.
Tant de bo, que ens haguéssim trobat abans
i que no fos tan complicat.
Que la vida no ens donés tantes voltes.
Tant de bo, algun dia entenguis que jo
el que sento per tu es de debò, que no és cap joc.
Que no és cap joc.
Canta,
que la vida ho demana.
La veritat m’és igual el destí,
el que vull és que caminis amb mi.
Caminant trobarem un camí fet a mida,
caminant sota els peus no hi haurà cap ferida.
Canta,
que la vida ho demana.
La veritat m’és igual el destí,
el que vull és que caminis amb mi.
Suu.
Comentarios